• La recerca de l’equip dirigit per Maria A. Rodrigo també aporta informació valuosa per a restaurar els ambients aquàtics del voltants de la llacuna.
València, 12/02/2009L’abocament d’aigües residuals urbanes i industrials, juntament amb cabals de reg carregats de nutrients inorgànics, a partir de la dècada dels 60 del passat segle, va convertir el llac del parc natural de l’Albufera de València en un sistema aquàtic nodrit en excés, tèrbol i dominat pel fitoplancton, com el coneixem en l’actualitat. Aquest procés d’eutrofització va afavorir la desaparició total de la vegetació subaquàtica d’aquesta zona humida d’importància internacional, sense que haguera estat estudiada amb detall. Per aquesta raó, científics de la Universitat de València han extret mostres de sediments de la llacuna i, mitjantçant l’anàlisi de restes microscòpiques d’organismes vegetals, han pogut reconstruir l’ambient passat de l’Albufera, fins uns 200 anys enrere.
Un equip del Laboratori d’Ecologia Integrativa de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva,
liderat per Maria A. Rodrigo, ha estudiat les oòspores –semblants a les llavors- dels caròfits, algues macroscòpiques més primitives que les plantes, les quals van quedar acumulades en els diversos estrats dels sediments de l’Albufera en les diferents etapes per les quals ha passat el llac. Aquestes algues només viuen en aigües netes i segons incrementa la contaminació i la eutrofització van donant pas a les plantes vasculars fins desaparèixer completament.
Les característiques de les oòspores i els girogonits (oòspores calcificades, és a dir, cobertes amb una capa de carbonat càlcic) com ara les seues mesures, la forma, el color, l’ornamenta de la seua paret, etc, “fan possible la identificació taxonòmica de les espècies i, així, podem tindre una aproximació de les comunitats de caròfits que van habitar l’Albufera”, assevera Rodrigo, qui apunta que aquesta informació resulta “molt valuosa en el cas que la llacuna recuperara les seues aigües netes i clares o si es desitjara restaurar els ambients aquàtics del seu voltant”.
El científics de la Universitat de València -els quals han dut a terme aquesta investigació en col•laboració amb el Reial Jardí Botànic de Madrid i la Universitat de Montpeller- han identificat restes de deu espècies de caròfits, a través de microscòpia òptica i electrònica. Algunes d’aquestes espècies (Lamprothamnium papulosum i Tolypella hispanica) indiquen l’època en què la llacuna era de cabals molt més salats. En canvi, altres es desenvoluparen quan l’aigua de l’Albufera es va tornar molt més dolça (Chara fragilis –Ch. globularis- i Nitella hyalina).
GERMINACIÓ AL LABORATORI, CLAU PER A LA RESTAURACIÓ AMBIENTAL
Aquests investigadors ja han aconseguit, als laboratoris de la Universitat de València, la germinació de les oòspores trobades al sediment de l’Albufera d’algunes d’aquestes les espècies de caròfits (Chara vulgaris i Chara hispida), dipositades fa més de 50 anys. En conseqüència, “hem demostrat que aquestes ‘llavors’ encara són viables després de tant de temps i, ara, tractem d’obtindre la germinació de totes les altres espècies”, comenta Maria A. Rodrigo. D’aquesta manera, es disposarà d’un banc de cultius d’aquestes plantes subaquàtiques, amb les quals es podrien desenvolupar reintroduccions de les espècies pròpies de l’ambient de l’Albufera. Aquestes intervencions seran viables en les iniciatives de restauració que aconseguisquen una bona qualitat de les aigües.
