Estudiants de Geografia i Història formen part de l’equip que ha excavat un departament que data del segle IV a.C. i que permet descobrir les formes de vida del poblat i el paisatge
Xàtiva, 15/07/2009
Un equip d’arqueòlegs, entre els quals figura José Pérez Ballester, professor d’Arqueologia de la Universitat de València, i alumnes de la Facultat de Geografia i Història, ha desenterrat una habitació de la primera casa Ibèrica de Saitabi en el jaciment de La Solana, a Xàtiva.
El departament excavat data del segle IV a.C., fase de l’Ibèric ple, i posseeix una llar central amb un suport de pedra circular, que segons els arqueòlegs, podria tractar-se d’un molí. Durant aquesta campanya es treballa per a traure a la llum les estructures ibèriques que conformarien la casa. A la dreta d’aquesta habitació s’ha trobat un departament més amb un altre paviment de terra batuda, però els arqueòlegs continuen treballant-ne per a traure la màxima informació. Segons Pérez Ballester, aquesta és el primer habitatge de la Saitabi ibèrica trobada, l’antiga capital de la Contestania, en l’època d’Arse (Saguntum) i Edeta (Llíria), anomenada i comentada en les fonts llatines quan es parla de Xàtiva. A més, “en altres campanyes, s’han trobat vestigis d’èpoques anteriors, que parlen de la continuïtat d’aquesta ciutat, al menys des del segle X a.C. a l’I a.C. De les informacions trobades destaca la presència de contactes amb gent d’ultramar, en aquest cas fenicis de l’àrea malaguela, dels que s’han trobat nombroses restes d’àmfores o gots pintats.
L’equip que ha participat en els treballs està format pel professor del Departament de Prehistòria i Arqueologia José Pérez Ballester; l’arqueòleg municipal de Xàtiva Ángel Velasco; i l’arqueòloga Reyes Borredá, tots tres directors de les excavacions, a més d’un grup de dotze alumnes de la Universitat de València, “que s’han tornat al llarg de tres setmanes. Els alumnes estudien en diferents cursos de la titulació d’Història i huit d’ells volen ser arqueòlegs”, ha explicat Pérez Ballester.
El treball posterior de tot el material trobat es realitzarà en els laboratoris de la Universitat de València durant l’any lectiu. En aquest sentit, el professor Pérez Ballester ha explicat que el material recuperat es diposita temporalment en el Laboratori del Departament de Prehistòria i Arqueologia per a la seua neteja, inventari, classificació i estudi. “Consisteix principalment en ceràmiques, però també hi ha restes de fauna, conquilles, fustes i llavors carbonitzades (restes antracològiques), que són estudiades per especialistes del nostre departament i aporten informacions precioses sobre les formes de vida i el paleopaisatge de l’entorn del jaciment”.
Aquesta excavació és part d’un projecte d’estudi del poblament ibèric de la Costera, en el qual es porta treballant més de deu anys, i que ha generat nombroses publicacions i comunicacions en congressos, treballs d’investigació i tesis doctorals en marxa. Les excavacions es realitzen en l’estiu.
“La partida de la Solana és a la vessant sud del Castell de Xàtiva, on s’han conservat raonablement be restes d’hàbitat de l’antiga Xàtiva, al contrari del que ocorre en la vessant nord, hui ocupada per la ciutat moderna”, indica el professor de la Universitat.
La campanya, que ja és la tercera, va començar el 29 de juny i acabarà el pròxim divendres. L’excavació compta amb una subvenció de 12.000 euros de la Direcció General de Patrimoni Històric, i de 4.000 euros de l’Ajuntament de Xàtiva.
