La maniobra de Conselleria pel control del CEV posa de manifest, novament, la seua debilitat

València, 29/01/2010
Uns dies després de la presa de possessió el nou president del Consell Escolar Valencià l’administració educativa anuncia canvis en la composició d'aquest òrgan consultiu.

El govern Camps, no content amb la supressió de les subvencions a STEPV, el sindicat majoritari de l'ensenyament, per la seua postura crítica davant determinats aspectes de la política educativa popular, pretén aixafar la participació social dels agents educatius en el Consell Escolar Valencià (CEV).

El CEV neix del mandat constitucional de l'article 27 que en el seu apartat 5 ordena: “Els poders públics garanteixen el dret de tots a l'educació, mitjançant una programació general de l'ensenyament, amb participació efectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres docents”. Al País Valencià el CEV es crea en 1983 amb representació de tots els sectors que intervenen en l'ensenyament, especialment els seus protagonistes, alumnat, famílies i professorat. En 1997 s’aprova l'última reforma del reglament de funcionament i en 1999 es modifica la seua composició per a donar entrada a representants de les cinc universitats públiques. Fins avui cap sector, ni tan sols la pròpia administració, havia sol·licitat la revisió de la seua composició ni la distribució dels representants dels diferents sectors.

Des de la seua creació, el Consell Escolar Valencià és el superior òrgan consultiu i de participació social en la programació general de l'ensenyament. La seua activitat és la d'elaborar informes i dictàmens sobre els projectes legislatius en matèria educativa i sobre els temes generals de l'ensenyament. No és per tant un òrgan executiu ni té poder legislatiu, només exerceix el dret fonamental a la participació social. Als governants del Partit Popular els desagrada que aquest dret siga exercit per representants de pares, estudiants i professorat que podem ser crítics amb les seues actuacions. Per això ara han decidit incrementar de manera unilateral i sense consultar ningú les persones representants de la pròpia administració per a aixafar qualsevol possible dissidència sobre les tesis oficialistes.

Els 600.000 estudiants passen a estar representats per 4 consellers (6,66 %), en lloc dels 11 actuals (16,2%). 70.000 professores i professors de l'ensenyament públic i concertat passen de 14 representants (20,5%) a 11 (18,33%). 120 inspectors d'educació passen de no tenir representació a tenir 3 representants (5%) , igual nombre que els directors que fins a ara tampoc tenien representació. Les universitats valencianes, de 5 representants (7,4%) passen a 3 (5%), per la qual cosa hauran d'efectuar un sorteig o un torn rotatori entre elles. Els representants municipals pràcticament són esborrats, de 5 (7,4%) passen a 1 representant (1,66%). La representació dels Moviments de Renovació Pedagògica, desapareix del Consell.

És ben il·lustratiu remarcar que els nous membres provenen d’òrgans o departaments administratius els representants dels quals també seran part de l'administració: CEFIRES, Unitat d'Educació per a la Salut, Integració Alumnat Estranger que, sumats a la representació de l'administració educativa fa que aquesta passe dels 4 actuals (5,9%) a 14 (33,31%). A aquests hi caldrà afegir les 4 persones de reconegut prestigi, també designades per l'administració, i els representants d’entitats i institucions que pertanyen a l’administració valenciana, com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua o el Defensor del Discapacitat.

El pes de l’administració valenciana en el CEV passa així del 5,9% al 35%, mentre que el pes de la comunitat educativa (professorat, pares i mares, alumnat i PAS) passa del 57,3% al 40%. D’aquesta manera, es converteix aquest òrgan de participació social en una corretja de transmissió del propi conseller, que podrà ser simplement “silenciat” quan li convinga.

La política de control dels òrgans de representació i participació en l’àmbit educatiu no és nou. Aquests últims anys hem reiterat en nombroses ocasions la persecució cap a determinats directors de centres per mostrar-se crítics amb la gestió de la Conselleria. La normativa per a la renovació de càrrecs directius també ha estat denunciada per STEPV com un intent de control dels representants dels centres. També s’ha fet evident l’ús partidista de la inspecció educativa, que cada vegada compta amb més membres nomenats a dit per l’administració, per tal de controlar el cos que supervisa el funcionament dels centres docents.

L’última maniobra de control i repressió de la dissidència per part de la Conselleria d’Educació és una manifestació de la pròpia debilitat dels seus responsables, en ser incapaços de gestionar el sistema educatiu a través de la negociació i la presa d’acords amb la comunitat educativa i haver de recórrer a aquestes imposicions per eixir-se’n amb la seua.